Sou o propòsit: la pregunta equivocada que les empreses fan sobre la Gen Z

Cada vegada que algú en una conferència de recursos humans diu que «la Gen Z prioritza el propòsit per sobre del sou», hi ha algú a la sala que assenteix i algú altre que posa els ulls en blanc. Tots dos s’equivoquen.

La pregunta no és si la Gen Z prefereix el propòsit o els diners. La pregunta és per què continuem tractant-los com si fossin opcions mútuament excloents.

El mite del candidat altruista

La narrativa dels joves que treballen per l’impacte i no pels diners és convenient per a les empreses que paguen malament. Si convences el mercat que els candidats joves valoren més el «propòsit» que el sou, tens l’al·libi perfecte per mantenir els salaris inicials per sota del preu de mercat mentre parles de missió i valors a la teva pàgina de Careers.

Els candidats júnior a Espanya no són altruistes. Són persones que han de pagar un lloguer, préstecs estudiantils en alguns casos, i que suporten la pressió d’assolir una situació financera estable en un mercat de l’habitatge que els és hostil. Volen un sou just. I també volen treballar en alguna cosa que tingui sentit. Les dues coses alhora, exactament com qualsevol persona treballadora de qualsevol generació.

Què diferencia realment la Gen Z

El que és diferent en els candidats que ara entren al mercat laboral no és la seva relació amb els diners. És la seva tolerància a la incoherència.

Una empresa que parla de sostenibilitat però imprimeix 500 fulls de paper al dia no genera una desconfiança abstracta: provoca desconnexió activa. Un mànager que parla de flexibilitat però truca els diumenges no sembla un cap exigent: sembla un senyal d’alarma. La Gen Z té un radar molt fi per detectar la distància entre el que una empresa diu i el que fa.

Això no és idealisme. És una manera d’avaluar el risc laboral que les generacions anteriors també tenien, però que expressaven d’una altra manera.

Què significa això per a la teva empresa

Si vols contractar bé talent júnior, no necessites una estratègia de propòsit. Necessites coherència operativa. Paga el que exigeix el mercat. Ofereix unes condicions que no calgui vendre a través d’un relat. Gestiona amb la mateixa flexibilitat que promets a l’oferta.

I si la teva empresa no pot competir en sou, sigues-ne honest i compensa-ho amb altres coses que puguis oferir: desenvolupament real, autonomia des del principi, accés a projectes interessants. Però no utilitzis el «propòsit» com a substitut d’una compensació justa.

El talent jove no és ingenu. Simplement està esperant que les empreses deixin de tractar-lo com si ho fos.