El que ningú no t’explica a la universitat sobre com trobar la teva primera feina

Fa anys que acompaño estudiants de MBA i de grau a ESADE. He vist centenars de joves professionals afrontar la transició de la universitat a la seva primera feina. I m’he adonat d’una cosa que es repeteix: hi ha una gran diferència entre allò per a què et prepara la universitat i allò que realment exigeix el mercat laboral.

No és culpa de les universitats. És un problema estructural. El sistema educatiu encara et prepara per saber. El mercat laboral exigeix que facis.

Quan acompanyo talent jove, veig que la majoria de persones tenen una relació complicada amb la recerca de feina. Ningú no els ha ensenyat realment com fer-ho. La universitat t’ensenya a investigar, redactar treballs i aprovar exàmens. Però qui t’ensenya a vendre el teu valor? Qui t’explica com llegir una empresa? Qui et prepara per a les converses difícils de les entrevistes? Ningú.

La universitat et prepara per saber, no per fer

El sistema educatiu, especialment a Espanya, valida els coneixements teòrics. Et demanen que entenguis conceptes, reprodueixis informació i demostris que has après els marcs teòrics de la teva disciplina. Això té valor. Però només és la meitat del que exigeix el futur del treball. El futur del treball no busca experts teòrics. Busca persones capaces de resoldre problemes de manera pràctica.

A les sessions d’acompanyament, veig candidats que et poden explicar fil per randa la teoria del màrqueting de Kotler. Però quan els demano: «posa’m un exemple d’una campanya que hauries executat d’una altra manera», es queden en blanc. La universitat no valida aquesta capacitat d’aplicar els coneixements en contextos nous.

El teu error més gran: pensar que el teu CV és el més important

A les sessions d’acompanyament amb joves professionals, veig com passen hores perfeccionant el seu CV. Canvien la tipografia, ajusten les paraules clau i reorganitzen els punts. És important. Però no és el més important. He vist CV perfectes que no han aconseguit mai una entrevista. I he vist CV mediocres que han obert portes. La diferència rau en un altre lloc.

El que realment frena els candidats joves és que no tenen una narrativa clara. Un CV és un document. La teva narrativa és la història de qui ets i de quin problema resols. Dos candidats poden tenir el mateix CV. Però si un arriba a l’entrevista amb una narrativa clara, el resultat és completament diferent.

I hi ha un tercer element que el talent jove subestima: la teva presència digital i la teva marca personal. Les persones responsables de contractació busquen talent jove a LinkedIn, GitHub, Twitter i als portafolis en línia. Si la teva presència digital és inexistent, perds un avantatge. Un jove professional que publica de tant en tant sobre tendències del seu sector és automàticament més creïble que algú que només existeix en un CV.

El valor que no veus en tu mateix

Aquí tens el secret que ningú no t’explica: el talent jove tendeix a infravalorar de manera constant el que té. Una persona de 24 anys em diu: «Només tinc una carrera i una mica d’experiència». El que no veu és que ha crescut com a nadiu digital. Entén TikTok. Sap com funcionen les comunitats en línia. Entén la privacitat de les dades. Ha viscut crisis globals a les xarxes socials. Això és un superpoder que els professionals amb 20 anys d’experiència han d’aprendre des de zero.

El meu consell: abans d’una entrevista, fes un inventari honest del que SÍ que tens. No et comparis amb algú que té 10 anys d’experiència. Compara’t amb una altra persona jove. El futur del treball valora la rapidesa d’aprenentatge i l’adaptabilitat. Això és una cosa que el talent jove acostuma a tenir en abundància.

Què hauries de fer realment abans de la teva primera entrevista

• Oblida’t de les respostes assajades. Prepara històries. Una entrevista no és un examen en què memoritzes respostes. És una conversa en què demostres com penses i com actues sota pressió.
• Investiga a fons l’empresa. No et limitis a llegir la pàgina d’inici. Revisa les seves xarxes socials. Busca els seus empleats a LinkedIn. El talent jove que arriba a una entrevista dient «he investigat una mica i veig que us esteu expandint al mercat X» és automàticament més memorable.
• Prepara preguntes intel·ligents sobre la cultura i l’equip. L’entrevista funciona en les dues direccions. Preguntes com ara «quin és el repte més gran que afronta el vostre equip?» demostren que penses a llarg termini.

La primera recerca de feina intimida el talent jove perquè comporta un pes emocional que no hauria de tenir. La realitat és que, si no funciona, hi haurà altres oportunitats. Però si ho fas bé, amb una narrativa clara, una recerca exhaustiva i consciència del teu valor real, multiplicaràs les teves oportunitats. Plataformes com Joblanders estan democratitzant l’accés a aquestes oportunitats i permeten que el talent jove connecti amb empreses que valoren els joves sense el filtre tradicional dels contactes personals.